En contra del que molta gent creu, aquesta disciplina olímpica es considerada una de les més difícils, ja que no es tracta únicament d’agilitat, força física, resistència, potència muscular, sinó que a més, l’esportista ha de tenir un control mental excepcional.

Hem de pensar que per aconseguir un tret efectiu, s’ha d’arribar a dominar la concentració i el control mental de manera que la solta del tret no sigui alguna cosa conscient, la qual cosa provocaria una desviació segura en el tret.

El Tir Olímpic no es pot catalogar de perillós en absolut, la realitat ens demostra que és un dels esports més segurs i amb menys índex de lesions, la qual cosa dista bastant de la imatge que la societat pot tenir del nostre esport, tal vegada promoguda pel propi nom, ja que el fet de parlar de “Tir” no és molt agraït en la nostra societat.

Pot practicar-ho tothom, sense excepció, existeixen competicions des dels 12 als 99 anys.
Com a anècdota destacar que l’ONCE disposa d’un equip de tir olímpic entre les seves seccions esportives.
No cal característica especial per practicar-lo, simplement ganes de gaudir d’un esport “diferent” en el qual prevalen les condicions mentals davant les condicions físiques.
Com qualsevol esport, la llista de beneficis és bastant llarga, però en el tir olímpic destaca el grau de control mental que adquireix l’esportista, la qual cosa és de gran ajuda en situacions.
A més no és necessàriament un esport car. Com en tot esport que s’utilitzi algun element extern per competir, en el nostre cas una pistola o una carrabina d’aire comprimit, existeix la necessitat d’una inversió mínima per a realització d’aquest esport, la qual pot variar en funció de les preferències del tirador.